Els nens, igual que els adults, tenen una fascinació natural pels secrets. Descobrir una cosa especial, mantenir-ho en secret i compartir-ho només amb persones de confiança pot fer-los sentir emocionats i empoderats.
No obstant això, és essencial que els pares i els cuidadors ajudin els nens a comprendre la diferència entre “els secrets bons i els dolents”, i per què els secrets amb els pares no han d’existir.
En aquest article, tractarem aquesta temàtica i brindarem orientació per a ajudar els nens a manejar els secrets de manera saludable.
1. Secrets “bons”.
Els secrets bons són aquells que no danyen a ningú i que poden ser agradables i emocionants per als qui els guarden. Aquests secrets solen ser inofensius i poden incloure sorpreses agradables, regals o detalls especials.
Per exemple, planejar una festa sorpresa per a algú o guardar el secret d’un regal per a una ocasió especial són exemples de secrets bons. És important ensenyar als nens que, en aquesta mena de secrets, no es pretén danyar o enganyar a algú.
2. Secrets “dolents”.
D’altra banda, els secrets dolents són aquells que involucren una cosa nociva, perillosa o que poden causar-li mal a algú. Aquests secrets poden incloure situacions en les quals un nen se senti incòmode, amenaçat o en perill.
És crucial que els nens entenguin que els secrets que involucren mal físic, emocional o situacions perilloses han de ser revelats a un adult de confiança immediatament. Això pot ser un mestre, un pare, un familiar o qualsevol altra persona de confiança.
3. Explicar tot als pares.
És important ensenyar als nens que, com a pares, és fonamental que sapiguem tot el que ocorre en les seves vides. Aquesta no és una qüestió d’envair la seva privacitat, sinó de preocupació i protecció.
Els pares necessiten estar al corrent de les experiències i situacions dels seus fills per a poder brindar-los el suport necessari. Si els nens oculten informació o secrets importants als seus pares, això pot dificultar la seva capacitat de protegir-los i ajudar-los en moments de necessitat.
4.Què fer quan el teu fill et demana que no comparteixis una informació am el seu altre progenitor.
El món dels secrets, o d’aquella informació que es percep com a tal, pot derivar en tota mena de situacions. A vegades, és el propi nen qui demana al seu pare o la seva mare que no compti una informació al seu altre progenitor. Cal prendre la petició al peu de la lletra? La decisió final dependrà, principalment, de l’abast i de la naturalesa d’aquesta qüestió. Tal vegada es tracta d’un detall que no té més transcendència. No obstant això, si un assumpte és important, convé compartir el que ha ocorregut.
5. Compartir un secret negatiu no significa ser un acuseta.
A vegades, la informació que s’oculta davant els altres té a veure amb un mateix. En altres casos, remet a un tercer. I existeix una por habitual que alimenta el secretisme en una situació que ha de sortir a la llum: la por de ser un acuseta, és a dir, el temor davant el què diran.
No obstant això, en aquesta mena de cas, comptar un secret suposa demanar ajuda perquè se solucioni el que està passant.
Per tant, el món dels secrets pot ser molt complex. Els nens també tenen dret a tenir un espai propi que és compartit per altres nens de la seva mateixa edat. Així succeeix amb aquelles confidències que són el reflex de l’amistat i la confiança en la infància.
“La comunicació oberta i l’establiment d’un ambient de confiança entre pares i fills són fonamentals per a fomentar l’honestedat i la seguretat”